Pel record dels sentiments.
Perquè tot allò que no ens va matar ens va fer més forts.
Ha marxat el que havia de marxar.
Però cap porta serà tancada sense que una altre s'obri després.
I en realitat...
En el fons...
Me n'alegro.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario